McLeod Ganj, el petit paradís

Escric aquesta entrada des de Jaipur, la capital de Rajahstan, on vam arribar ahir després d’un llarg viatge des del nord. Estic aquí però el meu cap encara passeja per les muntanyes de McLeod Ganj, un poble a la muntanya d’Himachal Pradesh on viu el Dalai Lama i una gran part de la comunitat tibetana a l’exili. Després de passar cinc dies a Mcleod Ganj només puc dir que aquest lloc va ser realment com un petit paradís. El poble està envoltat per muntanyes on es poden fer caminades fins als pobles propers: Bahgsu i Dahramkot, l’aire és net i la temperatura molt més refrescant que a la resta del país. El poble també és un bon lloc per passar l’estona xafardejant entre les moltes botigues n comprar joies o productes fets pels refugiats tibetans.

Monjos

McLeod Ganj Continue reading

Advertisements

Comença el viatge. Agra i Nova Delhi

Taj Mahal Express

 Per fi! Després dels problemes amb les reserves de bitllets, canvis de ruta i cancel·lacions de bus a última hora, per fi, dilluns vam poder sortir d’Hyderabad camí del nord. La primera parada de viatge era Agra, on vam arribar després de 24 hores en un tren.

Havia sentit tantes coses sobre els trens de l’Índia que el trajecte es va convertir en una de les parts que més il·lusió i curiositat em feia i no em va decepcionar gens. El tren em va semblar una bona manera de conèixer el país, tant pel que s’hi veu a dins com a fora. Els passadissos del tren són desfilades de gent carregada, de venedors ambulants de menjar i de chai entre la gent que dorm a les lliteres. Des de la finestra es poden veure els camps de l’Índia, la gent i les cases i, tot i que el paisatge no era dels més bonics del país, és una mirada diferent a la seva terra i l’estil de vida lluny de les grans ciutats.

Taj Mahal

 Una vegada a Agra tot va anar molt ràpid. Teníem menys de 24 hores i un objectiu molt clar: visitar el Taj Mahal. Tot i els recels que teníem l’hora de passar per un lloc tant turístic ens van poder les ganes de veure d’aprop una de les anomenades set meravelles del món i poder jutjar per nosaltres mateixes. Després d’una visita al Fort d’Agra, un edifici preciós eclipsat pel seu veí, vam viure una posta de sol des del Taj Mahal.

Continue reading

Des del terrat

M’agraden les ciutats des dels terrats, des d’algun lloc ben amunt on es pot veure i viure la ciutat i des d’on realment s’agafa consciència de ser-hi. Recordo molt bé un terrat (o una teulada) de Berlín on vaig passar l’última nit del meu Erasmus amb tots els amics que havia fet aquell any, amb la ciutat feta de llums al nostre voltant. També recordo una posta de sol en un terrat de Brooklin, des d’on es podia veure tota l’illa de Manhattan. A partir d’ara recordaré també un terrat d’Hyderabad, des d’on vaig viure el Diwali.

terrat

El Diwali, o “festa de les llums”, és un dels festivals més importants de l’hinduisme. Durant el Diwali es tiren petards i focs artificials a totes hores i milers de llums il·luminen cases i carrers. La divinitat més important de la festa és Lakshmí, dona del déu Vishnu, que otorga riquesa i prosperitat. Durant el Diwali la gent neteja les seves cases i decoren els terres amb rangolis (dibuixos fets amb guix), estrenen vestits nous i fan ofrenes als temples. També és un dia per compartir menjars i dolços amb la família.

Continue reading