Enamorar-se (de l’Índia) a Udaipur

La relació amb l’Índia no sempre és fàcil. Abans de venir havia sentit mil coses diferents sobre aquest país, bones, molt bones, dolentes i terribles, i, probablement, totes són veritat. Així doncs, els sentiments cap a aquest país sovint viuen en una muntanya russa d’amor-odi… fins el dia en que vaig conèixer Udaipur.

Udaipur, segons diuen les guies de viatge, és “la ciutat més romàntica del Rajasthan”, “la Venècia de l’Índia”, un lloc pels enamorats i per enamorar-se. Realment és una ciutat amb encant, feta al voltant del llac Pichola, que ofereix unes vistes genials de la ciutat. I sí, des de que vaig veure la ciutat des del terrat de l’hotel ho vaig notar: m’havia enamorat d’Udaipur!

Advertisements

Dormint sota les estrelles

A Jaisalmer fa quatre anys que no plou. Ens ho explica el conductor del jeep que ens porta fins al Desert del Thar, a uns 50 quilòmetres de Jaisalmer, on ens esperen els camells que ens han de dur fins a les dunes on passarem la nit. Els voltants de Jaisalmer per on viatgem són esplanades polsegoses i seques on em sorprèn que de tant en tant hi hagi un poblat fet de quatre cases, unes quantes vaques i un grup de nens cridaners que abandonen el seu joc per saludar-nos quan passem en cotxe per la carretera.

A mig camí, parem en un poblat abandonat que es pot visitar per un simbòlic preu de 10 rúpies. Tot plegat forma part de la ruta alternativa que ens han promès a l’agència de safaris, lluny del camí turístic habitual. Tot i així, al poblat ens trobem amb uns quants visitants més que fan el paisatge de cases abandonades encara més estrany del que és.

Per la porta del Rajasthan

Després de la visita al nord, la ruta del nostre viatge continuava al Rajasthan, i Jaipur, la capital de la regió, va ser-ne la porta d’entrada. Potser va ser pel cansament del viatge des del nord, que va durar gairebé 24 hores d’autobusos, un amb corbes incloses, cosa que per la meva coneguda afició a marejar-me, us podeu imaginar que no va ser molt agradable. El segon era un autobús del govern amb el terra ple de sorra i peles de cacahuet que es va haver de parar a mig camí a canviar una roda. Potser va ser per  la “tornada” a l’Índia, després de la pau de la muntanya, però els primers dies a Jaipur em van semblar esgotadors i una mica estressants.