Un destí marcat

Ahir va fer una setmana que vaig arribar a Hyderabad, ha passat ràpid i lent a la vegada, em sento com a casa i  no paro de sorprendre’m a cada pas. Les escoles encara han estat de vacances però aquí no parem gaire! Ja m’he començat a familiaritzar amb el bus de la ciutat i hem arreglat els horts de les escoles.

Dilluns era l’última dia de les celebracions de la famosa deessa per la que hi havia festes tot el cap de setmana. Les comunitats hindús de la ciutat celebraven la nit montant grans figures de la deessa damunt de camions i anant en processons de música, llum i balls tradicionals fins al llac, on, ja de matinada, es tiren les imatges sagrades a l’aigua. Llençar imatges religioses a l’aigua és una tradició hindú pel que he llegit.

Ball tradicional

Continue reading

Advertisements

Flors, pols i peus descalços

El primer cap de setmana a Hyderabad ha estat intens i molt autèntic. Hyderabad és una ciutat vibrant i plena de vida, de colors, de cotxes i de pols. Dissabte vam anar al barri de Banjara Hills, una zona més cara i tranquil.la de la ciutat. D’entrada sembla molt occidental però al creuar una carretera pots trobar carrers estrets i serpentejans on el veïns estan de celebració. En una petita plaça hi havia un grup de dones vestides amb els seus millors saris que es movien en cercle al voltant d’una oferna de flors tot cantant i picant de mans.

La Zoe, la noia anglesa que porta la fundació coneix algunes de les noies del barri i de seguida ens vam posar a la rotllana amb elles tot picant de mans intentant seguir-los el ritme. El primer contacte amb els nens és impressionant! Estan poc acostumats a veure gent amb faccions i roba diferents i se’ns acostaven rient i van voler tocar-me les mans, un  per un abans de continuar el ball a la seva petita rotllana.

Ofrena Continue reading

Un dia a l’Índia

Per fi he arribat a l’Índia i estic viva i sana a la casa on viuré els pròxims mesos a Hyderabad. El viatge va anar bé però va ser llarg i vaig arribar després de gairebé 24 hores sense dormir i una mica xocada de ser realment aquí.

Les noies voluntàries amb les que viuré i treballaré em van venir a buscar a l’aeroport i de camí fins a la casa vaig poder fer-me una primera impressió de la ciutat i del país. Sí, he vist vaques sagrades i la gent condueix com boja pels carrers plens on van fins a famílies senceres en una mateixa moto.

Dones amb saris Continue reading