Three brothers and a lake

The first time I watched the film Darjeeling Limited I was starting to think seriously about travelling to India. All my plans were just blurred and undefined: volunteering, travelling..? I was just sure about the huge curiosity I felt to discover India.

Darjeeling Limited
Some months later I watched again the Wes Anderson movie about three weird brothers. This time I was already in India and I was also about to go on a journey around Rajasthan, where the films takes place. Surprisingly, I also had two brothers to travel with! They were the lovely volunteers I met in Hyderabad and missed friends now.

Continue reading

Advertisements

Jodhpur, el sabor de l’Índia

Si Jaipur és la ciutat rosa, Jodhpur, a sis hores de tren de la capital de Rajasthan, és la ciutat blava. El centre de la ciutat i la zona on és concentren hotels i restaurants, és un laberint de carrerons de façanes blaves que donen la sensació d’estar en un poble.

Jodhpur vistes
El fort de Jodhpur prometia ser d’allò més impressionant i la veritat és que no decepciona gens! Carregades amb el “kit de turista”: audioguia, càmara de fotos i ulleres de sol, vam passar un matí descobrint els racons d’aquest edifici enlairat. Les vistes a la ciutat des de dalt del turó són realment impressionants. El blau de les façanes no només fa bonic, si no que té sobretot la funció de protegir dels insectes.

Les espècies de l’Índia

Jodhpur és coneguda per les espècies i el mercat al voltant de la Torre del Rellotge és un lloc ideal on comprar-ne tot passejant entre l’enrenou de les parades i l’explosió de color de les parades de verdures, de llaminadures i les merceries.

Espècies Continue reading

Enamorar-se (de l’Índia) a Udaipur

La relació amb l’Índia no sempre és fàcil. Abans de venir havia sentit mil coses diferents sobre aquest país, bones, molt bones, dolentes i terribles, i, probablement, totes són veritat. Així doncs, els sentiments cap a aquest país sovint viuen en una muntanya russa d’amor-odi… fins el dia en que vaig conèixer Udaipur.

Udaipur
Udaipur, segons diuen les guies de viatge, és “la ciutat més romàntica del Rajasthan”, “la Venècia de l’Índia”, un lloc pels enamorats i per enamorar-se. Realment és una ciutat amb encant, feta al voltant del llac Pichola, que ofereix unes vistes genials de la ciutat. I sí, des de que vaig veure la ciutat des del terrat de l’hotel ho vaig notar: m’havia enamorat d’Udaipur!

Continue reading

Dormint sota les estrelles

A Jaisalmer fa quatre anys que no plou. Ens ho explica el conductor del jeep que ens porta fins al Desert del Thar, a uns 50 quilòmetres de Jaisalmer, on ens esperen els camells que ens han de dur fins a les dunes on passarem la nit. Els voltants de Jaisalmer per on viatgem són esplanades polsegoses i seques on em sorprèn que de tant en tant hi hagi un poblat fet de quatre cases, unes quantes vaques i un grup de nens cridaners que abandonen el seu joc per saludar-nos quan passem en cotxe per la carretera.
OLYMPUS DIGITAL CAMERA

A mig camí, parem en un poblat abandonat que es pot visitar per un simbòlic preu de 10 rúpies. Tot plegat forma part de la ruta alternativa que ens han promès a l’agència de safaris, lluny del camí turístic habitual. Tot i així, al poblat ens trobem amb uns quants visitants més que fan el paisatge de cases abandonades encara més estrany del que és.

Continue reading

Per la porta del Rajasthan

Després de la visita al nord, la ruta del nostre viatge continuava al Rajasthan, i Jaipur, la capital de la regió, va ser-ne la porta d’entrada. Potser va ser pel cansament del viatge des del nord, que va durar gairebé 24 hores d’autobusos, un amb corbes incloses, cosa que per la meva coneguda afició a marejar-me, us podeu imaginar que no va ser molt agradable. El segon era un autobús del govern amb el terra ple de sorra i peles de cacahuet que es va haver de parar a mig camí a canviar una roda. Potser va ser per  la “tornada” a l’Índia, després de la pau de la muntanya, però els primers dies a Jaipur em van semblar esgotadors i una mica estressants.

Elefants Continue reading

McLeod Ganj, el petit paradís

Escric aquesta entrada des de Jaipur, la capital de Rajahstan, on vam arribar ahir després d’un llarg viatge des del nord. Estic aquí però el meu cap encara passeja per les muntanyes de McLeod Ganj, un poble a la muntanya d’Himachal Pradesh on viu el Dalai Lama i una gran part de la comunitat tibetana a l’exili. Després de passar cinc dies a Mcleod Ganj només puc dir que aquest lloc va ser realment com un petit paradís. El poble està envoltat per muntanyes on es poden fer caminades fins als pobles propers: Bahgsu i Dahramkot, l’aire és net i la temperatura molt més refrescant que a la resta del país. El poble també és un bon lloc per passar l’estona xafardejant entre les moltes botigues n comprar joies o productes fets pels refugiats tibetans.

Monjos

McLeod Ganj Continue reading

Comença el viatge. Agra i Nova Delhi

Taj Mahal Express

 Per fi! Després dels problemes amb les reserves de bitllets, canvis de ruta i cancel·lacions de bus a última hora, per fi, dilluns vam poder sortir d’Hyderabad camí del nord. La primera parada de viatge era Agra, on vam arribar després de 24 hores en un tren.

Havia sentit tantes coses sobre els trens de l’Índia que el trajecte es va convertir en una de les parts que més il·lusió i curiositat em feia i no em va decepcionar gens. El tren em va semblar una bona manera de conèixer el país, tant pel que s’hi veu a dins com a fora. Els passadissos del tren són desfilades de gent carregada, de venedors ambulants de menjar i de chai entre la gent que dorm a les lliteres. Des de la finestra es poden veure els camps de l’Índia, la gent i les cases i, tot i que el paisatge no era dels més bonics del país, és una mirada diferent a la seva terra i l’estil de vida lluny de les grans ciutats.

Taj Mahal

 Una vegada a Agra tot va anar molt ràpid. Teníem menys de 24 hores i un objectiu molt clar: visitar el Taj Mahal. Tot i els recels que teníem l’hora de passar per un lloc tant turístic ens van poder les ganes de veure d’aprop una de les anomenades set meravelles del món i poder jutjar per nosaltres mateixes. Després d’una visita al Fort d’Agra, un edifici preciós eclipsat pel seu veí, vam viure una posta de sol des del Taj Mahal.

Continue reading